Póntelo. Pónselo.

F(x)=y

La política es el arte de servirse de los hombres haciéndoles creer que se les sirve a ellos. - Louis Dumur

will you live forever thinking that under this magic carpet there isn't anything but dust and fluff?

El Bolero de Ravel

Imatge de Roger Ballen

Brossa de Barcelona

Manifestació del 15 d'Octubre

Penique Productions

són una pasada

http://peniqueproductions.com/index.php?/projects/palazzo-ducale---sala-dogana/

Independència. Sobreproteccionisme matern.

El cordó umbilical uneix el fetus amb la mare fins al complet desenvolupament d'aquest. Un cop neix l'individu, es talla i deixa una petita cicatriu, el melic.

Mimética

Desconstruir Ossama

Guerra apocalíptica entre el radicalisme islàmic i el fonamentalisme cristià neocon. Scoop fotoperiodístic: alguns dels terroristes més buscats serien actors d'un teatre dels esdeveniments. L'opinió pública segrestada per poders polítics i mediàtics.
La propaganda, com la religió, exigeix fe sense qüestionament. La realitat com una variable econòmica sotmesa als dictats del mercat. La paròdia per suportar una edat obscura de prejudicis i manipulació. Inventar l'altre, posar rostre al mal. Bin Laden, La mare de totes les ficcions.

Aquest és un altre projecte de Joan Fontcuberta. Us deixo la seva pàgina web on surten tots els seus projectes documentats amb fotografies, crítiques i els seus statements.

http://www.fontcuberta.com/

El arte de hacer que el otro desaparezca

“Un extraño orgullo nos impulsa no sólo a poseer al otro sino también a penetrar su secreto. No sólo para que nos quiera, sino para resultarles fatales. Placer de la gris eminencia: el arte de hacer que el otro desaparezca. Todo ello precisa de un ceremonial completo.”

- Jean Baudrillard.

imatge del diario AS 21/02/2011

Identitat. F(x)= y

Un dels meus projectes.

Statement:

Y me pregunto cómo un individuo externo a nosotros es capaz, después de examinarnos, describirnos en una pegatina y de ese modo otorgarnos aquello que es nuestro, la identidad.

Este planteamiento me genera un interés por cómo nuestros rasgos y expresiones acaban siendo “la marca”, vista como imagen-logo, de nuestra existencia intangible. Aceptando todo esto desde un punto de vista más analítico, correspondería a una ecuación donde la imagen de nuestra identidad (x) seria nuestro retrato (y).

F(x)= y

Este enfoque matemático me provoca una visualización más fría en contraposición a la poética que envuelve la interpretación del individuo como ser único. La cual me origina un comportamiento perverso que me incita a corromper esta consideración metafísica referente a la identidad, generando así situaciones de angustia y confusión mediante la aplicación del absurdo.

Sputnik

Per inaugurar aquest nou blog, m’agradaria presentar el treball d’un artista que em va servir de referent en un dels meus projectes i que m’ha recordat a conceptes de la classe d’avui de Laboratori d’aplicacions gràfiques.

Joan Fontcuberta (1955) és un artista nascut a Barcelona especialitzat en fotografia. La seva obra es caracteritza pel tractament de la imatge i la interactivitat que genera envers els seus espectadors.

Sputnik (1997), un dels seus treballs més coneguts, ironitza amb la versemblant de la imatge i la credulitat de l'espectador. Aquest projecte ens explica la història d'un suposat astronauta soviètic, Ivan Istoichnikov, que va desaparèixer de tot document oficial com si algú l'hagués esborrat de la història. Sputnik intenta revelar al visitant el misteri d'aquest personatge a través de fotografies i documents perduts des de la Guerra Freda. El mateix artista és el que dóna rostre i posa nom al personatge (Joan Fontcuberta en rus) i compon una sèrie d'imatges a través del fotomuntatge.

Ara està treballant en el seu nou projecte A través del espejo.